AMISTAT

La Carla té 13 anys i des que en té dos coneix la Marta, la seva millor amiga. Es van conèixer a la guarderia i tot el parvulari i la primària l’han feta juntes, a la mateixa escola, i a la mateixa classe.

Elles sempre han dit que la seva amistat és massa forta per poder-la trencar fàcilment, i fa un temps, es van prometre mútuament, que passés el que passés, sempre estarien unides.

La Carla, un dia coneix en Marc, el que acabarà essent el seu xicot en pocs dies.
La seva amiga es posa una mica gelosa… perquè la Carla mai l’ha deixat de banda per anar amb una altre persona.

De mica en mica la Carla s’allunya de la Marta… i aquesta s’enfada:
- Carla, què et passa últimament que no vas amb ningú a part d’en Marc? – li va preguntar la Marta.
- Res. He d’estar sempre amb la mateixa gent, o què? – li va contestar.
- No, però no cal estar tot el dia agafadeta de la mà del teu xicot.
- Com? O sigui, m’estàs dient que passo massa temps amb en Marc? – li va preguntar.
- Sí. – li va afirmar.
- Doncs el que a tu et passa és que estàs gelosa.
- Jo?! De què? Per estar tot el dia amb el xicot i deixar de banda a l’altra gent doncs no, gràcies.
- Em pensaba que eres la meva amiga. – li va dir la Carla.
- Jo també. – va contestar-li la Marta.

La Carla es gira descaradament, va amb en Marc, li fa un petó i els dos s’allunyen.

Les dues amigues s’estan un temps sense parlar.

Un dia, la Carla es discuteix amb en Marc per una tonteria, i veu que s’està quedant sense amics. L’endemà mateix, la Carla va corrent fins amb la Marta i li diu:
- Marta, perdona’m siusplau per haver-te deixat de banda tot aquest temps.
- D’acord. Però… per què t’adones així de cop?
- Perquè m’he adonat de que m’estava quedant sense amics… i per això he deixat en Marc.

La Marta li salta a sobre i li fa una abraçada tan forta que casi la deixa sense respirar.
- Com t’he trobat a faltar!

Les dues amigues van demanar-se perdó i van jurar-se que mai més ho tornarien a fer.

Elles han après el significat d’una bona amistat, una amistat que va creixent amb el temps, que cada dia es va fent més gran i una miqueta més intensa.

Laia Fores
3r ESO C